La diabetis és una malaltia sistèmica que produeix una alteració als vasos de petit i mig calibre afectant, entre d’altres òrgans, el ronyó, el cor i els ulls. L’augment de la glucosa a la sang facilita una lesió d’aquests vasos permetent la filtració i acumulació de llur contingut a diversos teixits. De l’ull en pot afectar diverses parts com la còrnia, la superfície ocular, el nervi òptic, però sobretot la retina. Els factors de risc més importants per tal que la diabetis afecti els ulls son la taxa de glucosa a la sang i el temps transcorregut des que s’ha diagnosticat la malaltia.

Al principi, si existeix afectació retiniana no hi sol haver simptomatologia. Amb el pas del temps, el quadre s’agreuja i pot produir disminució de visió, sobretot si la màcula està afectada. Els diabètics més greus, tenen tendència a formar nous vasos sanguinis per a suplir d’oxigen les zones isquèmiques i es per això que una de les presentacions més habituals és la pèrdua sobtada i total de visió per culpa d’una hemorràgia intraocular.

El més important abans de tractar-la és prevenir-la. El correcte tractament sistèmic de la diabetis i la participació activa del pacient en el seu control glicèmic són fonamentals per a retardar tant com sigui possible l’aparició de problemes oculars. Si la diabetis ja ha afecta la retina, el tractament es realitzarà en funció de quina part estigui implicant i de l’estat de la resta de la retina. Es pot tractar amb injeccions intraoculars, amb làser per a evitar la proliferació de nous vasos i, fins i tot, amb cirurgia de vitri-retina.

Els pacients que hagin estat diagnosticats de diabetis han de realitzar un control de llur fons d’ull, si més no, una vegada l’any. Agafar la malaltia ocular a temps en millora molt el pronòstic i permetrà realitzar tractaments menys agressius.