El queratocon és una degeneració de la còrnia (primera lent de l’ull) que s’aprima, encorba i deforma evitant una correcta funció d’aquesta i donant lloc a una alteració important de la visió per l’astigmatisme irregular que provoca. Acostuma a iniciar-se a una edat primerenca, a l’adolescència, i pot avançar fins als 30-35 anys. Habitualment un queratocon present en un adult de més de 40 anys no sol avançar i roman estable.

L’etiologia d’aquesta patologia és multifactorial. En alguns casos existeix una predisposició genètica i en d’altres apareix sense tenir relació amb l’herència. El factor de risc més important per afavorir l’aparició d’un queratocon és fregar-se els ulls. Tot infant o adolescent que es friccioni freqüentment i amb força els ulls ha d’ésser alliçonat perquè deixi de fer-ho i cal que el vegi un oftalmòleg per tal de esbrinar i intentar tractar la causa subjacent de la picor. En d’altres casos el queratocon està relacionat amb patologies generals com la dermatitis atòpica, la síndrome de Marfan, la síndrome de Dawn, etc.

Existeixen diversos estadis de gravetat. Des de l’asimptomàtic fins a una pèrdua de visió brusca. El més freqüent és una disminució d’agudesa visual progressiva en el temps i en relació a l’avenç de la deformació de la còrnia conseqüència de l’augment d’astigmatisme cornial.

En funció de la gravetat del quadre existeixen diversos tractaments: · Ulleres o lents de contacte rígides permeables al gas per a casos inicials o estacionaris. · Reticulació del col·lagen amb rajos ultraviolats o cross-linking per a intentar frenar l’avenç del queratocon. · Anells intracornials per a intentar modificar la forma de la còrnia i reduir l’astigmatisme. · En casos molt avançats l’única solució és el transplantament cornial que pot ésser laminar (DALK) o complet (queratoplàstia penetrant).